{"id":2117,"date":"2019-01-19T08:17:42","date_gmt":"2019-01-19T06:17:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2117"},"modified":"2021-04-23T07:46:02","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:02","slug":"estrategia-datencio-al-sensellarisme-a-mallorca-dun-problema-de-gestio-a-un-problema-amb-solucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/estrategia-datencio-al-sensellarisme-a-mallorca-dun-problema-de-gestio-a-un-problema-amb-solucio\/","title":{"rendered":"Estrat\u00e8gia d’atenci\u00f3 al sensellarisme a Mallorca. D’un problema de gesti\u00f3 a un problema amb soluci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b> c<\/b>ol\u00b7lectius vulnerables, sensellarisme, habitatge social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Article introductori al tema monogr\u00e0fic objecte d'aquesta edici\u00f3 de l'Alimara: el 'sensellerisme'. Algunes reflexions sobre els elements de canvi en el disseny de les pol\u00edtiques p\u00fabliques per tal d'afrontar aquesta problem\u00e0tica social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Teresa Vallespir Acosta<\/strong>
\nDirectora Insular d'Inclusi\u00f3 Social (IMAS)<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Algunes consideracions pr\u00e8vies<\/h2>\n

En l'habitatge \u00e9s un dret universal recollit a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans i un dret
\nhum\u00e0 b\u00e0sic recollit a altres normatives estatals i auton\u00f2miques.<\/p>\n

Per\u00f2 la realitat \u00e9s que les pol\u00edtiques p\u00fabliques d'habitatge a l'Estat Espanyol no han anat amb
\nla mateixa direcci\u00f3 i han anat m\u00e9s dirigides a generar activitat econ\u00f2mica i creaci\u00f3 de llocs
\nde feina que a garantir un dret b\u00e0sic tal com marquen les diverses normatives.<\/p>\n

La manca d'acc\u00e9s a un habitatge i l'exclusi\u00f3 residencial \u00e9s una realitat alarmant a tota Europa
\ni Mallorca no n'\u00e9s una excepci\u00f3. Mallorca s'est\u00e0 posicionant en els darrers anys com una de
\nles ciutats m\u00e9s atractives per al mercat immobiliari, generant aix\u00f2 fortes pujades en els preus
\nde lloguer, transformaci\u00f3 d'habitatges residencials en pisos tur\u00edstics amb la corresponent
\nactivitat econ\u00f2mica, i aix\u00f2 no es tradueix en major protecci\u00f3 al dret a la vivenda.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, d'en\u00e7\u00e0 de la darrera reforma laboral del 2012, ens trobam amb un mercat de
\nlaboral inaccessible per a moltes persones, altament excloent i precari, amb una elevada
\ntemporalitat, contractacions a temps parcial i descens de poder adquisitiu.<\/p>\n

Ni el parc p\u00fablic d'habitatge est\u00e0 garantint el dret a l'acc\u00e9s a l'habitatge digne, ni el mercat de
\nfeina est\u00e0 complint amb la seva funci\u00f3 social que \u00e9s la de garantir estabilitat i seguretat
\necon\u00f2mica a les fam\u00edlies, la qual cosa fa que cada vegada sigui m\u00e9s habitual el perfil de
\npersona sense llar que demana acc\u00e9s a algun dels serveis d'acollida a alguns dels recursos de
\nla Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social de Mallorca. \u00c9s una situaci\u00f3 absurda i dif\u00edcil d'imaginar ara fa unes
\nd\u00e8cades, per\u00f2 \u00e9s amb la que ens estam trobant de cada vegada m\u00e9s.<\/p>\n

Per tant, el fen\u00f2men del sensellarisme, no \u00e9s un problema d'afers socials, \u00e9s sobretot
\nd'habitatge i en segon lloc, de mercat de treball.<\/p>\n

Dimensi\u00f3. Qu\u00e8 v\u00e0rem trobar.
\nCom estam actuant<\/h2>\n

Partint del convenciment que el disseny de pol\u00edtiques p\u00fabliques eficients, requereix un
\nconeixement exhaustiu de la realitat social, des del 2015, i en el marc de l'Estrat\u00e8gia d'atenci\u00f3
\nal sensellarisme de Mallorca 2017-2020, l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials (IMAS) v\u00e9 organitzant amb una periodicitat biannual, recomptes de persones sense sostre. Saber exactament quantes persones dormen al carrer i saber el per qu\u00e8, permet tra\u00e7ar alternatives eficaces i dissenyar recursos i estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 que impliquin el conjunt d\u2019administracions.<\/p>\n

L\u2019IMAS \u00e9s l'instituci\u00f3 p\u00fablica encarregada de dur a terme les pol\u00edtiques d'atenci\u00f3 a les
\npersones m\u00e9s vulnerables, entre d'altres, les persones sense llar a qui acompanya des de la
\nd\u00e8cada dels 2000 a partir d'un ampli cat\u00e0leg de recursos i serveis adre\u00e7ats a elles. Tot i aix\u00ed,
\nsegons les dades del darrer recompte de persones sense sostre dut a terme al mar\u00e7 del 2017,
\na Mallorca 461 persones dormen a centres d'acollida i 219 ho fan al carrer, i ho fan en la
\nmajoria dels casos des de fa m\u00e9s de 5 anys.<\/p>\n

Aquestes dades s\u00f3n simptom\u00e0tiques i demostren que ens trob\u00e0vem davant un greu
\nproblema de gesti\u00f3 de recursos que tenien com a \u00fanica resposta l\u2019augment de places a
\ncentres d\u2019acollida temporals, no donant, a llarg termini , resposta a la si tuaci\u00f3 d'exclusi\u00f3
\nsocial i residencial.<\/p>\n

Aquests centres d\u2019acollida temporals segueixen l\u2019anomenat \u2018model d\u2019escala\u2019 en qu\u00e8 l\u2019acc\u00e9s a
\nl\u2019habitatge \u00e9s el resultat final d\u2019un cam\u00ed ple de normes a haver de complir, relacionades amb
\nhoraris, amb usos dels espais, amb els seus itineraris d\u2019inserci\u00f3, amb les seves addiccions, la
\nqual cosa dificulta molt la possibilitat de sortir de la situaci\u00f3 de sensellarisme i promou
\nreiterades entrades i sortides del sistema, carrer-centre-carrer, agreujant i cronificant les
\ncondicions de salut de les persones m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

Aquest model falla, perqu\u00e8 no est\u00e0 dirigit a la soluci\u00f3. Est\u00e0 fracasant reiteradament amb
\nmoltes persones en les que s'aplica.<\/p>\n

La soluci\u00f3 al sensellarisme no passa per augmentar places en albergs o serveis d'acollida
\nresidencial, passa per canviar metodologies i trobar solucions estables que garanteixin l\u2019acc\u00e9s
\na la vivenda com a un dret hum\u00e0 fonamental, que s\u2019allunyin de l\u2019assistencialisme i fomentin
\nl\u2019autonomia personal.<\/p>\n

Com podem canviar-ho. Elements per al canvi<\/h2>\n

Aquesta legislatura a l\u2019IMAS s\u2019ha iniciat un canvi de model de gesti\u00f3.<\/p>\n

En el cas de les persones sense sostre, treballam per trobar solucions a un model caduc i
\nobsolet. El que es venia fent fins ara no solucionava res, sols gestionava la mis\u00e8ria del
\nsensellarisme. Poc eficient i molt manco efica\u00e7. Es destinaven molts recursos a gestionar
\nquelcom que no funcionava, que necesitava un canvi.<\/p>\n

Des de fa uns mesos aquest canvi a Mallorca comen\u00e7a a ser una realitat. A partir de
\nl'avaluaci\u00f3 de les dades que ens han donat els recomptes s'han engegat dos nous serveis
\nPrimer la Llar (Housing First) i Llar amb suport (Housing Led), amb nous enfocaments i una
\nmetodologia innovadora per atendre a les persones sense llar que suposen un canvi de
\nparadigma perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia, del model d'escala, es comen\u00e7a pel final, facilitant l'acc\u00e9s a
\nun habitatge de forma permanent i estable. Es reconeix el dret a l'habitatge i a
\nl'autodeterminaci\u00f3, l'atenci\u00f3 es basa en les necessitats i els ritmes de cada persona. Elles s\u00f3n
\ncapaces de promoure canvis per a millorar la seva vida, noltros sols els acompanyam.<\/p>\n

S\u00f3n serveis amb un fort car\u00e0cter desinstitucionalitzador i descentralitzador, en qu\u00e8 les
\npersones utilitzen recursos de la comunitat, fora de les institucions que paralitzen la iniciativa
\ni cronifiquen les situacions d'exclusi\u00f3. Ambd\u00f3s serveis posen al centre el dret a una llar pr\u00f2pia
\ni parteixen de la idea de que disposar d'un habitatge propi digne i adequat \u00e9s un punt de
\npartida i una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a la millora i recuperaci\u00f3 de la persona i no el resultat
\nfinal d'un proc\u00e9s.<\/p>\n

Per\u00f2 aquests dos serveis, no s\u00f3n l'\u00fanic canvi introdu\u00eft.<\/p>\n

Per a les persones sense llar, que viuen a centres d'acollida residencial, hem ampliat el cat\u00e0leg
\nde serveis especialitzats, b\u00e9 pel tractament espec\u00edfic de patologies invalidants, b\u00e9 per afavorir
\nprocesos de capacitaci\u00f3 per a la inserci\u00f3 sociolaboral i el foment de l'autonomia personal, b\u00e9
\nper a l'atenci\u00f3 de fam\u00edlies amb menors a c\u00e0rrec; i per l'altra banda, hem millorat els existents,
\ndotant d'un major nombre de professionals i introduint nous perfils tot amb la determinaci\u00f3
\nde donar resposta i millorar la qualitat de l'atenci\u00f3 a les persones.<\/p>\n

Finalment, amb l'objectiu de fer serveis m\u00e9s c\u00f2modes, dignes i inclusius per a les persones
\nacollides, hem iniciat la redacci\u00f3 d'un pla d'infraestructures que contemplen tant reformes,
\ncom construcci\u00f3 de nous equipaments. Un pla que posa especial esment a la densitat
\nd'ocupaci\u00f3 dels serveis d'acollida residencial, que dona compliment al model d'atenci\u00f3
\ncentrat en les persones, amb equipaments especialitzats per a tractaments espec\u00edfics i
\nentorns adients per a la recuperaci\u00f3 i reinserci\u00f3.<\/p>\n

Repte de futur<\/h2>\n

En una societat avan\u00e7ada no ens podem permetre el luxe de tenir persones (sobre)visquent al carrer. Hem de lluitar amb pol\u00edtiques progressistes que lluitin contra la desigualtat social, amb pol\u00edtiques redistributives que facin arribar la riquesa que es genera en la Comunitat Aut\u00f2noma a totes les capes de la societat i poder garantir un aut\u00e8ntic estat de benestar.<\/p>\n

Calen pol\u00edtiques p\u00fabliques valentes que garanteixin els drets m\u00e9s fonamentals de la ciutadania i facin front a la injust\u00edcia social.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques engegades aquesta legislatura a l'IMAS pretenen mostrar el cam\u00ed a seguir en la lluita contra el sensellarisme, amb resultats esperan\u00e7adors, millores substancials dels serveis i les intervencions, hem volgut fer visible el problema del dret a l\u2019habitatge i l\u2019exclusi\u00f3 residencial, hem impulsat els recomptes de persones sense sostre que dormen al carrer, com a eina no sols de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica sin\u00f3 tamb\u00e9 com a important eina de sensibilitzaci\u00f3 i hem estat pioners en la posada en marxa de serveis que s'allunyen de l'assistencialisme i fomenten l'autonomia.<\/p>\n

Per\u00f2 cal seguir fent feina per aconseguir que, en uns anys, en aquesta illa, ning\u00fa dormi al carrer, i aix\u00f2 no ho podem fer sols.<\/p>\n

Tot i que en general, les pol\u00edtiques d'atenci\u00f3 al sensellarisme s'han desenvolupat des del camp dels serveis socials, \u00e9s imprescindible que aquest fen\u00f2men estigui tamb\u00e9 present a l'agenda pol\u00edtica d'habitatge, econ\u00f2mica i laboral. La seva continuitat dependr\u00e0 en bona part d'una pol\u00edtica articulada entre aquestes administracions. Potser els programes d'acc\u00e9s a habitatge, Primer la Llar i Llar amb Suport engegats a Mallorca, siguin l'oportunitat per abordar la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: col\u00b7lectius vulnerables, sensellarisme, habitatge social. Resum Article introductori al tema monogr\u00e0fic objecte d’aquesta edici\u00f3 de l’Alimara: el ‘sensellerisme’. Algunes reflexions sobre els elements de canvi en el disseny de les pol\u00edtiques p\u00fabliques per tal d’afrontar aquesta problem\u00e0tica social. Teresa Vallespir Acosta Directora Insular d’Inclusi\u00f3 Social (IMAS) Algunes consideracions pr\u00e8vies En l’habitatge \u00e9s un […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":941,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[94,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2117"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2779,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2117\/revisions\/2779"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}