{"id":1856,"date":"2019-01-19T08:15:00","date_gmt":"2019-01-19T06:15:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=1856"},"modified":"2021-04-23T07:46:04","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:04","slug":"exclusio-i-sensellarisme-un-fenomen-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/exclusio-i-sensellarisme-un-fenomen-global\/","title":{"rendered":"Exclusi\u00f3 i Sensellarisme. Un fenomen global"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> sensellarisme, drets socials, Housing First<\/em>, exclusi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Al llarg d'aquest article desgranarem els fen\u00f2mens i situacions que porten a l'exclusi\u00f3, la pobresa i la conseg\u00fcent p\u00e8rdua de drets socials, i tamb\u00e9 al sensellarisme. El sensellarisme es configura com un fenomen globalitzat i creixent, fruit dels diversos sistemes socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics, que aboquen els \u00e9ssers humans a processos de desigualtat extrema i manca d'acc\u00e9s als drets b\u00e0sics recollits en totes les constitucions i textos legals vertebradors del dret a nivell mundial: el dret a la salut, l'ocupaci\u00f3, la seguretat i, tamb\u00e9, l'habitatge.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Patricia G\u00f3mez G\u00f3mez<\/strong>
\nSotsdirectora de Projectes T\u00e0ctics
\nRAIS FUNDACI\u00d3<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t

I<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article versi\u00f3 original\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

El fenomen del sensellarisme. Conceptualitzaci\u00f3<\/h2>\n
\n

A Espanya hi ha 31.000 persones que pateixen sensellarisme. El sensellarisme no \u00e9s mai una elecci\u00f3 personal i ni tan sols un cam\u00ed de males decisions individuals. M\u00e9s enll\u00e0 de les condicions particulars de cada persona que viu al carrer, aquest fenomen, present en totes les societats avan\u00e7ades, fa refer\u00e8ncia a factors estructurals (socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics) que determinen les circumst\u00e0ncies per les quals una persona acaba vivint al carrer: les dificultats d'acc\u00e9s a l'habitatge, el mercat laboral actual, l'acc\u00e9s desigual al sistema de salut i la ruptura de relacions d'ajuda que promou el m\u00f3n dels nostres dies. Aquests factors s\u00f3n m\u00e9s responsables que hi hagi persones vivint de manera estable en els carrers que qualsevol conducta individual equivocada. L'habitatge digne i adequat \u00e9s un dret constitucional i, per tant, la seva garantia \u00e9s responsabilitat de l'Estat. El desenvolupament de les pol\u00edtiques p\u00fabliques necess\u00e0ries per a l'eradicaci\u00f3 del sensellarisme hauria de tenir com a objectiu la transformaci\u00f3 del sistema actual d'atenci\u00f3 a les persones sense llar: cal deixar d'abordar el problema de les persones que porten anys vivint al carrer com si fossin situacions d'emerg\u00e8ncia. No ho s\u00f3n. El fenomen del sensellarisme \u00e9s, fonamentalment, un problema d'acc\u00e9s a l'habitatge. Les persones afectades acumulen problemes d'acc\u00e9s al sistema sanitari i als serveis d'ocupaci\u00f3. \u00c9s sorprenent que la tasca de lluitar contra el sensellarisme recaigui \u00fanicament sobre els serveis socials, cont\u00ednuament desbordats.<\/p>\n

Tres elements s'han d'incloure en el concepte i la definici\u00f3 d'aquest fenomen:<\/p>\n

    \n
  • L'heterogene\u00eftat de la poblaci\u00f3 que el pateix: en els darrers anys s'ha modificat molt el perfil, incrementant notablement la diversificaci\u00f3 de caracter\u00edstiques. \u00c9s a dir, el perfil \u00e9s canviant i divers.<\/li>\n
  • La ruptura de vincles: la p\u00e8rdua de xarxes socials i familiars.<\/li>\n
  • La supressi\u00f3 de drets socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics: el fenomen comporta una vulneraci\u00f3 profunda i continuada dels drets humans.<\/li>\n<\/ul>\n

    El problema del sensellarisme est\u00e0 estretament relacionat amb la manca d'allotjament, \u00e9s a dir, amb l'exclusi\u00f3 residencial. La necessitat i el dret a l'allotjament digne \u00e9s un element central per prevenir el problema i promoure la inserci\u00f3 social de les persones que ho pateixen. Com a forma m\u00e9s extrema de l'exclusi\u00f3 social, el sensellarisme \u00e9s un fenomen complex i multifactorial, en el qual convergeixen m\u00faltiples causes, i per aix\u00f2 exigeix una mirada poli\u00e8drica sobre la realitat social que el conforma.<\/p>\n

    Com veiem en el seg\u00fcent esquema, ens trobem amb diferents factors exclus\u00f2gens que poden ser el medi per a la vulnerabilitat i el sensellarisme:<\/p>\n

    Esquema 1. Factors exclus\u00f2gens del sensellarisme (1)<\/span><\/strong><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    No hi ha causes est\u00e0tiques i tancades perqu\u00e8 les persones siguin sensellaristes, per\u00f2 s\u00ed que es poden descriure un seguit de situacions estressants<\/strong> per les que una persona tingui m\u00e9s possibilitats de caure en aquesta situaci\u00f3:<\/p>\n

    * Mort d'una persona estimada * Ruptura sentimental
    \n* P\u00e8rdua d'ocupaci\u00f3 * P\u00e8rdua de l'habitatge
    \n* Manca de recursos econ\u00f2mics i emocionals (p\u00e8rdua d'amistats, vincles familiars...)<\/p>\n

    S'estima que una persona pot tenir entre 4 i 5 situacions estressants en espais dilatats de la seva vida. No obstant aix\u00f2, hi ha persones que en pateixen moltes m\u00e9s en espais temporals m\u00e9s redu\u00efts. Si a aquests esdeveniments estressants s'hi sumem manca d'habilitats personals o falta de suport de l'entorn m\u00e9s immediat, s'acaba en situacions de les quals \u00e9s dif\u00edcil sortir. Qualsevol persona pot trobar-se amb aquests esdeveniments que la poden portar al carrer i a la p\u00e8rdua de vincles relacionals.<\/p>\n

    SOLUCIONS AL SENSELLARISME DES D'UN ENFOCAMENT DE DRETS<\/strong>
    \nEl 17 de novembre de 2017, durant la Cimera social a favor de l'ocupaci\u00f3 justa i el creixement, celebrada a G\u00f6teborg (Su\u00e8cia), s'aprova el Pilar europeu de drets socials, conjuntament pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissi\u00f3, i que vol dotar la ciutadania d'uns drets socials m\u00e9s efectius. Es fonamenta en vint principis estructurats en tres cap\u00edtols:<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    * Igualtat d'oportunitats i d'acc\u00e9s al mercat de treball.
    \n* Condicions de treball justes.
    \n* Protecci\u00f3 i inclusi\u00f3 social.<\/p>\n

    Partint dels principis rectors del Pilar Europeu de Drets Socials, analitzem els drets devastats en el sensellarisme i vegem com hi ha solucions per a la seva recuperaci\u00f3, preservaci\u00f3 i garantia.<\/p>\n

    El dret a la Salut<\/strong>
    \nEl pre\u00e0mbul de la Constituci\u00f3 de l'OMS defineix la salut com: \"Un estat de complet benestar f\u00edsic, mental i social, i no solament l'abs\u00e8ncia d'afeccions o malalties\" (2)<\/span>. La salut \u00e9s un factor vital per a la inclusi\u00f3 social i \u00e9s factor crucial en la possibilitat d'accedir i mantenir l'ocupaci\u00f3 \u001ci l'habitatge. D'altra banda, tenir una llar i un treball \u00e9s important per al bon estat \u001cde benestar f\u00edsic i mental. Els principis 16 i 18 del Pilar Europeu de Drets Socials fan refer\u00e8ncia al dret a la Salut (3)<\/span>:<\/p>\n

    Principi 16 Sanitat: \"Tota persona t\u00e9 dret a un acc\u00e9s oport\u00fa a assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria assequible, de car\u00e0cter preventiu i curatiu i de bona qualitat\".<\/em><\/p>\n

    Principi 18: \"Cures de llarga durada: tota persona t\u00e9 dret a cures de llarga durada assequibles i de bona qualitat, en particular d'assist\u00e8ncia a domicili i serveis comunitaris\".<\/em><\/p>\n

    La salut i la manca d'habitatge tenen una relaci\u00f3 de causa i efecte, ja que la vulnerabilitat de les persones que es troben en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 social augmenta quan es veuen en un estat de convalesc\u00e8ncia temporal. En moltes ocasions l'alta hospital\u00e0ria despr\u00e9s d'una intervenci\u00f3 m\u00e8dica suposa obligar la persona sense habitatge, recursos econ\u00f2mics o una xarxa social que li doni suport, a la tornada al carrer, on la dificultat \u00e9s m\u00e0xima per dur a terme un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 ple.<\/p>\n

    L'INE (Institut Nacional d'Estad\u00edstica) en el seu informe sobre la \"Enquesta sobre les persones sense llar\", feta el 2012, assenyalava (4)<\/span>:<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

      \n
    • \u00a0El 15% del col\u00b7lectiu de persones sense llar declara tenir una mala o molt mala salut, mentre que el 52,7% diu tenir una bona o molt bona salut. La percepci\u00f3 subjectiva de l'estat de salut \u00e9s pitjor en les dones que en els homes.<\/li>\n
    • El 29,1% t\u00e9 una malaltia greu o cr\u00f2nica i el 24,7% ha pres somn\u00edfers o tranquil\u00b7litzants.<\/li>\n
    • Pel que fa a les hospitalitzacions, un 22,8% de les persones sense llar hauria estat hospitalitzada, almenys, una nit durant l'\u00faltim any, arribant al 27,7% en el cas de les dones.<\/li>\n<\/ul>\n

      Els prove\u00efdors de serveis de salut, sovint no tenen els recursos i la flexibilitat per promoure les respostes oportunes a les complexes necessitats de salut d'aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n

      S\u00f3n moltes les barreres que entrebanquen l'acc\u00e9s i seguiment de la salut de les persones sense llar: la complexitat d'acc\u00e9s a drets sanitaris, la inexist\u00e8ncia d'allotjaments que garanteixin un espai de descans i recuperaci\u00f3 m\u00e8dica, la manca de xarxa familiar i\/o de suport que ofereixi assist\u00e8ncia i suport emocional, la dificultat per fer front econ\u00f2micament als medicaments i la rigidesa de les xarxes d'atenci\u00f3, que solen dificultar l'acc\u00e9s a perfils combinats (convalescents \/ drogodependents \/ salut mental, etc.).<\/p>\n

      Com a resultat de les complexes necessitats de salut acumulades i no tractades i de la m\u00faltiple morbiditat, les persones sense llar sovint moren a causa de condicions de salut prevenibles i tractables. Aix\u00f2 vol dir que les seves taxes de mortalitat prematura s\u00f3n extremadament altes.<\/p>\n

      Garantir el dret a la salut implica oferir l'oportunitat de la cobertura de les necessitats fonamentals: sanit\u00e0ries, afectives, nutricionals, socials i culturals. Encara que no existeixen dades espec\u00edfiques sobre aix\u00f2, des del sistema sanitari es compta generalment amb qu\u00e8 els malalts, despr\u00e9s de l'alta hospital\u00e0ria, segueixin cures en el seu domicili amb el suport de familiars o amics. Aquest proc\u00e9s \u00e9s positiu per al pacient, ja que permet la seva recuperaci\u00f3 en un context de seguretat, conegut i confortable. Hi ha escasses unitats de convalesc\u00e8ncia que garanteixin l'adhesi\u00f3 al tractament, la rehabilitaci\u00f3 i les cures m\u00e8diques i d'infermeria necesss\u00e0ries fins a la total recuperaci\u00f3 de la persona. Alhora, en les xarxes de persones sense llar hi ha alguns dispositius que tracten d'adaptar les seves places a conting\u00e8ncies especials, per\u00f2 la percepci\u00f3 tant dels professionals com de les persones ateses \u00e9s que no s'aconsegueix arribar a oferir l'atenci\u00f3 integral que la persona necessita. D'acord amb els principals agents socials, podem concloure que hi ha una important manca de recursos d'atenci\u00f3 a persones sense llar amb malalties avan\u00e7ades, invalidants o en fase terminal, sent \u00f2bvia la necessitat de creaci\u00f3 d'aquests recursos espec\u00edfics, que existeixen, ara mateix, nom\u00e9s a comunitats aut\u00f2nomes com Madrid, Andalusia o M\u00farcia.<\/p>\n

      El dret a l'Ocupaci\u00f3<\/strong>
      \nEl cap\u00edtol I: \"Igualtat d'oportunitats i d'acc\u00e9s al mercat de treball\" i el Cap\u00edtol II: \"Condicions de treball justes\" del Pilar Europeu de Drets socials, reuneixen un seguit d'articles en mat\u00e8ria de dret a l'ocupaci\u00f3 i just\u00edcia laboral. De la mateixa manera, l'Estrat\u00e8gia Nacional de Persones Sense Llar 2015-2020, en la seva l\u00ednia estrat\u00e8gica 10, proposa \"Millorar l'ocupabilitat de les Persones sense Llar\"<\/em> identificant les seg\u00fcents l\u00ednies d'intervenci\u00f3:<\/p>\n

      * Refor\u00e7ar els programes mixtos d'ocupaci\u00f3 i formaci\u00f3, aix\u00ed com els de formaci\u00f3 laboral i d'educaci\u00f3 d'adults adaptant-los a les persones sense llar. Per aix\u00f2 es requereix l'adaptaci\u00f3 metodol\u00f2gica i de continguts de la formaci\u00f3 a les diferents situacions en qu\u00e8 es troben les persones sense llar.<\/p>\n

      * Promocionar la col\u00b7laboraci\u00f3 amb les empreses a trav\u00e9s dels seg\u00fcents aspectes:<\/p>\n

        \n
      • Millorant el coneixement que tenen els professionals de la responsabilitat social corporativa sobre les persones sense llar.<\/li>\n
      • Implementant programes de mentoring amb professionals de Pimes i grans empreses en sectors productius que puguin ser adequats i augmentin l'ocupabilitat de les persones sense llar.<\/li>\n
      • Afavorint la contractaci\u00f3 de les persones sense llar a les empreses d'inserci\u00f3 i en el mercat normalitzat de treball.<\/li>\n<\/ul>\n

        Les pol\u00edtiques d'ocupaci\u00f3 en mat\u00e8ria de sensellarisme han de mirar d'aconseguir la inserci\u00f3 sociolaboral de les persones en una situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 social severa, amb un nivell b\u00e0sic d'ocupabilitat, a trav\u00e9s de:<\/p>\n

          \n
        • Programes d'intermediaci\u00f3 laboral<\/li>\n
        • Programes d'acompanyament en l'ocupaci\u00f3 per al seu manteniment o millora.<\/li>\n
        • Programes d'incentius a la contractaci\u00f3 de persones en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 extrema.<\/li>\n<\/ul>\n

          Aquests programes han d'atendre les seves necessitats socials, formatives i laborals per tal d'aconseguir:<\/p>\n

            \n
          • Augmentar el coneixement del mercat laboral i dels drets i deures de les persones en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3.<\/li>\n
          • Millorar el grau de desenvolupament d'habilitats personals, socials i laborals, previ diagn\u00f2stic de necessitats.<\/li>\n
          • Incrementar les capacitats per a la recerca de feina, assegurant un seguiment individualitzat en els processos d'inserci\u00f3 laboral.<\/li>\n
          • Afavorir l'adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies per a la recerca de feina a trav\u00e9s de les noves tecnologies.<\/li>\n
          • Fomentar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'\u00e0mbit laboral.<\/li>\n
          • Garantir que dret a ocupaci\u00f3 i habitatge siguin indivisibles i complementaris.<\/li>\n<\/ul>\n

            Dret a la seguretat<\/strong>
            \nSi parlem de sensellarisme i p\u00e8rdua de drets, no podem passar per alt una de les xacres de la nostra societat: la criminalitzaci\u00f3, culpabilitzaci\u00f3 i estigmatitzaci\u00f3 de les persones sense llar que en ocasions es tradueix en actes violents, discriminatoris i vexatoris cap als m\u00e9s desfavorits.<\/p>\n

            Els delictes i incidents d'odi s\u00f3n actes de viol\u00e8ncia, hostilitat i intimidaci\u00f3 dirigits cap a persones seleccionades per la seva identitat. La seva motivaci\u00f3 fonamental es basa en la intoler\u00e0ncia, els prejudicis i el rebuig cap a determinats grups humans, que s\u00f3n considerats diferents.<\/p>\n

            En el cas de les persones sense llar v\u00edctimes d'un delicte d'odi s\u00f3n seleccionades pel fet de viure al carrer, per trobar-se en una greu situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 social i per l'especial situaci\u00f3 de vulnerabilitat que es deriva d'aquesta situaci\u00f3. Segons l'Observatori Hatento (5)<\/span> de delictes d'odi contra les persones sense llar, el 47% de les persones que viuen al carrer han estat v\u00edctimes de, almenys, un incident o delicte d'odi per aporof\u00f2bia. De fet, entre aquestes persones, en un 81% dels casos, haurien estat v\u00edctimes de delictes d'odi en m\u00e9s d'una ocasi\u00f3. La tipologia de victimitzaci\u00f3 relatada per la mostra de la investigaci\u00f3 de les 261 persones entrevistades va mostrar les dades que apareixen al gr\u00e0fic adjacent.<\/p>\n

            Gr\u00e0fic 1. Tipologia de victimitzaci\u00f3.<\/strong><\/em><\/p>\n

            \"\"<\/p>\n

            La viol\u00e8ncia que suposa viure al carrer afecta la percepci\u00f3 que les persones sense llar tenen d'elles mateixes, i, per tant, no identifiquen els delictes d'odi com una agressi\u00f3, sin\u00f3 com alguna cosa m\u00e9s que forma part de la seva vida. Per aix\u00f2, disposar d'eines que facilitin la detecci\u00f3 de qu\u00e8 han estat v\u00edctimes de delictes d'odi, \u00e9s imprescindible. L'experi\u00e8ncia professional ens indica que l'habitatge \u00e9s un factor clau per a la protecci\u00f3 dels delictes d'odi per aporof\u00f2bia. \u00c9s a dir, una vegada que una persona sense llar passa a viure en un habitatge es redueix en un alt grau la probabilitat de patir un delicte d'odi per aporof\u00f2bia, prova d'aix\u00f2 \u00e9s que 6 de cada 10 incidents o delictes, segons l'estudi del Observatori Hatento, es van produir durant la nit. Pel que fa al perfil dels agressors, ens trobem amb un 87% d'homes en edats compreses entre els 18 i 35 anys (majorit\u00e0riament joves en zones d'oci nocturn, i ve\u00efns del barri). Conseq\u00fc\u00e8ncia d'aix\u00f2, el 63,8% de les persones sense llar van canviar el seu lloc de pernocta com a mesura de protecci\u00f3. Nom\u00e9s un 13% dels delictes d'odi s\u00f3n denunciats, a causa de la percepci\u00f3 de desconfian\u00e7a cap a les mesures preses davant d'aquests fets.<\/p>\n<\/div>\n

            El carrer mata. De nou un dret fonamental i irrenunciable com la seguretat, es veu malm\u00e8s per la falta d'habitatge. Tal com anam veient, l'habitatge, \u00e9s la clau per poder recuperar dignitat i drets.<\/p>\n

            El dret a l'habitatge<\/strong>
            \nEl cap\u00edtol III del Pilar Europeu de Drets Socials en el seu principi 19 recull amb claredat i contund\u00e8ncia el reconeixement del dret a l'habitatge i l'assist\u00e8ncia per a les persones en situaci\u00f3 de sense llar:<\/p>\n

            \"S'ha de proporcionar a les persones necessitades acc\u00e9s a habitatges socials o ajudes a l'habitatge de bona qualitat. Les persones vulnerables tenen dret a una assist\u00e8ncia i a una protecci\u00f3 adequades davant d'un desallotjament for\u00e7\u00f3s. S'han de facilitar a les persones sense llar un allotjament i els serveis adients per tal de promoure la seva inclusi\u00f3 social\".<\/em><\/p>\n

            FEANTSA, en el seu darrer informe de 2018 \"Tercer Panorama de l'Exclusi\u00f3 d'Habitatge a Europa\", exposa que les pol\u00edtiques aplicades pels pa\u00efsos europeus s\u00f3n insuficients, mostrant un escenari desolador sobre l'augment del sensellarisme. El nombre de persones que es veuen obligades a dormir al carrer o en albergs no deixa d'augmentar, fins i tot en pa\u00efsos que estan experimentant un fort creixement econ\u00f2mic, com Alemanya. A Berl\u00edn es van registrar l'any passat 30.000 persones dormint en resid\u00e8ncies temporals i d'acollida, 10.000 m\u00e9s que el 2016. En el darrer recompte de persones sense llar fet a Par\u00eds el febrer del 2018, es van anotar 3.624 persones sense sostre en una sola nit. Si hi afegim les allotjades en els albergs de la ciutat oberts a l'hivern, la xifra puja a m\u00e9s de 5.000 persones. \u00c0ustria va comptabilitzar 15.909 persones sense llar el 2016, un 32% m\u00e9s que un any abans; a Brussel\u00b7les, el nombre de persones dormint al carrer es va duplicar entre 2014 i 2016, arribant a 707 persones; a Irlanda, l'increment va ser del 25% entre 2016 i 2017 i s'estima que en aquesta situaci\u00f3 es troben 5.250 adults i 3.124 nens; la xifra per als Pa\u00efsos Baixos va ser de 31.000 persones el 2016, un 24% m\u00e9s que tres anys abans; a Luxemburg, l'augment entre 2012 i 2016 va ser del 61%, taxa que al Regne Unit \u00e9s del 135% si es pren com a refer\u00e8ncia inicial l'any 2012 (6)<\/span>. Les dades ens mostren que el fenomen del sensellarisme creix exponencialment, tot i l'augment de la inversi\u00f3 d'alguns pa\u00efsos en recursos tradicionals de car\u00e0cter purament assistencial. En contraposici\u00f3, tenim exemples com Finl\u00e0ndia i Canad\u00e0 que han arribat a reduir pr\u00e0cticament fins a l'eradicaci\u00f3 el fenomen del sensellarisme.<\/p>\n

            \u00bfQuina ha estat la clau per aconseguir-ho? L'aplicaci\u00f3 de la metodologia Housing First i les Pol\u00edtiques de Prevenci\u00f3 en mat\u00e8ria d'Habitatge.<\/strong><\/p>\n

            Davant els vells sistemes per afrontar el fenomen dels sense llar basats en un model d'atenci\u00f3 en escala, en el qual les persones havien d'anar superant passos poc a poc: del carrer a un alberg, de l'alberg a un allotjament temporal i, com a \u00faltim esgla\u00f3, un habitatge permanent, Housing First d\u00f3na la volta a aquest model i comen\u00e7a per l'habitatge. La idea de Housing First sorg\u00ed fa dues d\u00e8cades als EUA sota el paraigua de l'organitzaci\u00f3 Pathways to Housing i hores d'ara est\u00e0 molt estesa en el m\u00f3n. Els seus vuit principis b\u00e0sics ja ens indiquen les innovacions del model, que presenta un percentatge del 85% d'\u00e8xit (manteniment de l'habitatge):<\/p>\n

              \n
            • L'habitatge \u00e9s un dret hum\u00e0.<\/li>\n
            • Elecci\u00f3 i control de totes les persones usu\u00e0ries.<\/li>\n
            • Separaci\u00f3 d'habitatge i tractament.<\/li>\n
            • Orientat cap a la recuperaci\u00f3 de la persona usu\u00e0ria.<\/li>\n
            • Comprom\u00eds actiu sense coerci\u00f3.<\/li>\n
            • Reducci\u00f3 del dany.<\/li>\n
            • Planificaci\u00f3 centrada en la persona.<\/li>\n
            • Suport flexible i disponible durant el temps necessari.<\/li>\n<\/ul>\n

              Aquest model d'atenci\u00f3 a persones sense llar presenta com a primer pas de la intervenci\u00f3 social facilitar a la persona un habitatge individual de car\u00e0cter permanent i incondicional, des de la qual reconstruir la seva vida amb el suport d'un equip de professionals socials. D'aquesta manera, els compromisos que el participant del programa adquireix s\u00f3n:<\/p>\n

              Imatge 1. Implantaci\u00f3 del model d'Hosing First.<\/strong><\/p>\n

              \"\"<\/p>\n

                \n
              • Acceptaci\u00f3 d'una visita setmanal de l'equip<\/li>\n
              • Mantenir una entrevista d'avaluaci\u00f3 semestral<\/li>\n
              • Aportar un 30% dels ingressos, si els tinguessin<\/li>\n
              • Fer bon \u00fas de l'habitatge i normes b\u00e0siques de conviv\u00e8ncia<\/li>\n<\/ul>\n

                Housing First ha demostrat tenir \u00e8xit entre la poblaci\u00f3 sense llar m\u00e9s cr\u00f2nica (aix\u00ed ho demostra el seu sistema d'avaluaci\u00f3), arribant a convertir-se en el paradigma de les estrat\u00e8gies nacionals de diferents pa\u00efsos europeus en l'\u00faltim lustre. De fet, trobam experi\u00e8ncies d'\u00e0mbit municipal o comunitari en la major part dels pa\u00efsos europeus. A tot el m\u00f3n, els programes Housing First aconsegueixen donar resposta a les necessitats complexes de les persones que viuen al carrer.<\/p>\n

                I SI MIRAM AL M\u00d3N? EXPERI\u00c8NCIES INTERNACIONALS EN MAT\u00c8RIA DE SENSELLARISME<\/strong>
                \nCal comen\u00e7ar aquesta aproximaci\u00f3 mundial al fenomen del sensellarisme parlant del gran treball fet per Leilani Farha<\/strong>, relatora especial de Nacions Unides sobre el dret a un habitatge adequat. Farha, va presentar el mar\u00e7 de 2017 un informe centrat en la manca de llar (7)<\/span>. L'esmentat informe assenyala que la realitat del sensellarisme demostra la incapacitat dels Estats per protegir i assegurar els drets humans de la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable. Seguint aquest informe, podem resumir la situaci\u00f3 actual del fenomen dels sense llar a nivell mundial, aix\u00ed com els reptes dels estats per al seu abordatge:<\/p>\n

                  \n
                • Assolir una definici\u00f3 universal<\/em>. La manca de llar no nom\u00e9s significa situaci\u00f3 de carrer. La relatora aposta per un concepte flexible i adaptat a les diferents circumst\u00e0ncies, proposant una definici\u00f3 internacionalment v\u00e0lida i des d'un enfocament tridimensional: la manca del recurs material d'habitatge i el que socialment comporta, l'estigmatitzaci\u00f3 soferta per les persones sense llar i la seva conseg\u00fcent discriminaci\u00f3 i la necessitat de recon\u00e8ixer-les com a titulars de drets humans.<\/li>\n
                • Estigmatitzaci\u00f3 de les persones sense llar<\/em>: La societat criminalitza les persones que veuen vulnerat el seu dret a l'habitatge. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, pateixen violacions d'altres drets com el dret al treball i a la salut. Els estats estan obligats a derogar lleis i mesures que castiguin i obstaculitzin la vida d'aquestes persones i protegir-les dels delictes d'odi.<\/li>\n
                • Distingir les causes:<\/em> M\u00e9s de la meitat de la humanitat ja viu en ciutats. Els governs s'han oblidat de les seves obligacions en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 social, inclosa l'habitatge assequible, i han perm\u00e8s que els mercats privats orientassin l'\u00fas del s\u00f2l i del desenvolupament urb\u00e0 cap als seus interessos econ\u00f2mics. L'habitatge \u00e9s un dret hum\u00e0 i no una mercaderia.<\/li>\n
                • Impacte en les dones:<\/em> Els salaris desiguals, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i altres formes de discriminaci\u00f3 aboquen les dones a la manca de llar.<\/li>\n
                • Col\u00b7lectius vulnerables:<\/em> La manca de llar \"afecta de manera desproporcionada a determinats grups com els joves, les persones amb discapacitat, els migrants i els refugiats, els treballadors pobres i les persones lesbianes, gais, bisexuals i transg\u00e8nere. A cada un de diferents maneres, per\u00f2 amb causes estructurals comunes\". Per aix\u00f2 els estats han d'assegurar la no discriminaci\u00f3 en el gaudi del dret a l'habitatge.<\/li>\n
                • Resposta estrat\u00e8gica:<\/em> S\u00f3n necess\u00e0ries tot un seguit de pol\u00edtiques i programes intersectorials que abordin simult\u00e0niament l'exclusi\u00f3 social i la privaci\u00f3 d'habitatge.<\/li>\n
                • Mesura del fenomen:<\/em> \"Els estats tenen l'obligaci\u00f3 de mesurar la magnitud de la manca de llar utilitzant dades desglossades per g\u00e8nere, ra\u00e7a i altres caracter\u00edstiques pertinents\". Les xifres oficials no es poden basar nom\u00e9s en registres d'albergs.<\/li>\n
                • Acabar amb el sensellarisme \u00e9s possible:<\/em> Al llarg de l'informe es presenten estrat\u00e8gies d'\u00e8xit en la lluita global contra el sensellarisme. Iniciatives de la societat civil com l'Institute of Global Homelessness, els aven\u00e7os en la formulaci\u00f3 del dret a la ciutat, o la creaci\u00f3 de lleis de protecci\u00f3 i promoci\u00f3 del dret a l'habitatge, demostren que \u00e9s molt el que es pot i queda per fer.<\/li>\n<\/ul>\n

                  Segons les previsions, la poblaci\u00f3 urbana mundial es duplicar\u00e0 d'aqu\u00ed fins al 2050. Les poblacions, activitats econ\u00f2miques, interaccions socials i culturals, aix\u00ed com les repercussions ambientals i humanit\u00e0ries, es concentren cada vegada m\u00e9s a les ciutats, i aix\u00f2 planteja enormes problemes de sostenibilitat en mat\u00e8ria d'habitatge, infraestructura, serveis b\u00e0sics, seguretat aliment\u00e0ria, salut, educaci\u00f3, ocupacions decents, seguretat i recursos naturals, entre d'altres. D'acord amb aix\u00f2 el 20 d'octubre de 2016 s'aprova la Nova Agenda Urbana (NAU) en la Confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre l'Habitatge i el Desenvolupament Urb\u00e0 Sostenible (H\u00e0bitat III) celebrada a Quito, Equador. NAU cerca promoure ciutats m\u00e9s incloents, compactes i connectades per mitj\u00e0 de la planificaci\u00f3 i disseny urb\u00e0, governan\u00e7a i legislaci\u00f3 urbana, i l'economia urbana. Els seus principals compromisos en mat\u00e8ria d'exclusi\u00f3 i sense llar son (8)<\/span>:<\/p>\n

                    \n
                  • Estimular la provisi\u00f3 de diverses opcions d'habitatge adequat que siguin segures, assequibles i accessibles per als membres de diferents grups d'ingressos de la societat, tenint en compte la integraci\u00f3 socioecon\u00f2mica i cultural de les comunitats marginades, les persones sense llar i les persones en situacions de vulnerabilitat, i evitant la segregaci\u00f3. Adoptarem mesures positives per millorar les condicions de vida de les persones sense llar, amb la intenci\u00f3 de facilitar la seva plena participaci\u00f3 en la societat, i per prevenir i eliminar la manca de llar, aix\u00ed com per combatre i eliminar la seva tipificaci\u00f3 com a delicte.<\/em><\/li>\n
                  • Promoure pol\u00edtiques en mat\u00e8ria d'habitatge a nivell nacional, subnacional i local que donin suport a la realitzaci\u00f3 progressiva del dret a un habitatge adequat per a tots com a element integrant del dret a un nivell de vida adequat (...) que se centrin en les necessitats de les persones sense llar, les persones en situacions vulnerables, els grups de baixos ingressos i les persones amb discapacitat, ...<\/em><\/li>\n
                  • Elaboraci\u00f3 de pol\u00edtiques d'habitatge que promoguin enfocaments d'habitatges integrats locals abordant els ferms vincles entre l'educaci\u00f3, l'ocupaci\u00f3, l'habitatge i la salut, de manera que es previnguin l'exclusi\u00f3 i la segregaci\u00f3. A m\u00e9s, ens comprometem a lluitar contra la manca d'habitatge i combatre i eliminar la seva penalitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques espec\u00edfiques i estrat\u00e8gies selectives d'inclusi\u00f3 activa, per exemple amb programes integrals, inclusius i sostenibles de tipus \"Housing First\".<\/em><\/li>\n
                  • Assegurar que ning\u00fa no es quedi enrere, el que suposa posar fi a la pobresa en totes les seves formes i dimensions, inclosa l'eradicaci\u00f3 de l'extrema pobresa, garantir la igualtat de drets i oportunitats, la diversitat socioecon\u00f2mica i cultural, i la integraci\u00f3 en l'espai urb\u00e0, millorar l'habitabilitat, l'educaci\u00f3, la seguretat aliment\u00e0ria i la nutrici\u00f3, la salut i el benestar, i eliminar la discriminaci\u00f3 i totes les formes de viol\u00e8ncia, garantir la participaci\u00f3 p\u00fablica mitjan\u00e7ant l'acc\u00e9s segur i equitatiu per a tothom, i facilitar l'acc\u00e9s equitatiu per a tots a la infraestructura f\u00edsica i social i els serveis b\u00e0sics, aix\u00ed com a un habitatge adequat i assequible.<\/em><\/li>\n
                  • Fomentar l'ocupaci\u00f3 plena i productiva.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

                    En el seu afany pel canvi de paradigma, es reconeix la funci\u00f3 rectora dels governs nacionals per a la definici\u00f3 i aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques urbanes inclusives i eficaces, i lleis per al desenvolupament urb\u00e0 sostenible, aix\u00ed com les contribucions igualment importants dels governs subnacionals i locals, de la societat civil i altres interessats pertinents, de manera transparent i responsable.<\/p>\n

                    Aix\u00ed mateix destacam Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)<\/strong>, del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, tamb\u00e9 coneguts com a Objectius Mundials, definits com una crida universal a l'adopci\u00f3 de mesures per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat. Els 17 Objectius es fonamenten en els \u00e8xits dels Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni, incloent noves \u00e0rees com el canvi clim\u00e0tic, la desigualtat econ\u00f2mica, la innovaci\u00f3, el consum sostenible i la pau i la just\u00edcia. Els ODS proporcionen orientacions i objectius clars per a la seva adopci\u00f3 per a tots els pa\u00efsos conformament amb les seves pr\u00f2pies prioritats i els desafiaments ambientals del m\u00f3n en general. Els ODS s\u00f3n una agenda inclusiva. Aborden les causes fonamentals de la pobresa i ens uneixen per aconseguir un canvi positiu en benefici de les persones i el planeta. \"Eradicar la pobresa \u00e9s al cor de l'Agenda 2030, i tamb\u00e9 hi \u00e9s el comprom\u00eds de no deixar ning\u00fa enrere\", va dir l'Administrador del PNUD, Achim Steiner (9)<\/span>.<\/p>\n

                    M\u00faltiples experi\u00e8ncies al llarg del planeta tracten d'adoptar mesures sobre la base de les recomanacions, per abordar el problema, tal com mostra la seg\u00fcent imatge:<\/p>\n

                    Imatge 2.Abordatge d'experi\u00e8ncies de persones sense llar en el m\u00f3n (10)<\/span>.<\/em><\/strong><\/p>\n

                    \"\"<\/p>\n

                    LES PERSONES SENSE LLAR: UN REPTE EUROPEU<\/strong>
                    \nLes persones sense llar, sent el col\u00b7lectiu m\u00e9s afectat per l'exclusi\u00f3 social a Espanya i a Europa, no s'han beneficiat hist\u00f2ricament de l'aplicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3. Les mesures implementades al llarg d'aquests anys han estat basades en cobrir necessitats b\u00e0siques i l'abordatge de situacions d'emerg\u00e8ncia. Les pol\u00edtiques necess\u00e0ries, per\u00f2, han de ser integrals a llarg termini i han de tenir com a objectiu l'eradicaci\u00f3 del sensellarisme.<\/p>\n

                    Ja l'any 2010, amb motiu de l'Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusi\u00f3, el Parlament Europeu va considerar que en tots els Estats membres trobam persones sense llar i que aix\u00f2 constitueix una violaci\u00f3 inacceptable dels drets humans fundamentales (11)<\/span>. Per aix\u00f2, demana al Consell que es comprometi a solucionar la situaci\u00f3 de les persones sense llar abans de l'any 2015. Igualment sol\u00b7licita a la Comissi\u00f3 que desenvolupi una ambiciosa estrat\u00e8gia de la UE com a part de l'Estrat\u00e8gia 2020, ja EUROSTAT, que recopili dades sobre les persones sense llar a la UE per poder desenvolupar estrat\u00e8gies adequades.<\/p>\n

                    El Parlament Europeu, en aquesta Declaraci\u00f3, d\u00f3na suport a la consecuci\u00f3 de les seg\u00fcents prioritats:<\/p>\n