{"id":7734,"date":"2026-05-11T10:33:44","date_gmt":"2026-05-11T09:33:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?page_id=7734"},"modified":"2026-05-18T12:58:18","modified_gmt":"2026-05-18T11:58:18","slug":"portada_numero_73","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/","title":{"rendered":"Portada_numero_73"},"content":{"rendered":"
\t\t\t

Darrer n\u00famero<\/span><\/p>\n<\/div>\n\t\t<\/div>

\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
  • \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    N\u00daMERO 73 \/ MAIG 2026<\/h6>\n

    ALIMARA. Innovaci\u00f3 i Metodologia en Afers Socials<\/h1>\n
    \n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\t+ INFO\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t
    <\/div>\t\t<\/li>\n\t\t<\/ul>\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    1. <\/a><\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/ol>\n\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/em>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/em>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div>
      \t\t\t
      El n\u00famero 73 d\u2019Alimara<\/i>\u00a0arriba en un moment en qu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 social i comunit\u00e0ria es troben sotmeses a una tensi\u00f3 constant entre l\u2019emerg\u00e8ncia i la mirada estrat\u00e8gica. Sovint, l\u2019exig\u00e8ncia de donar resposta immediata a necessitats complexes ens empeny cap a una din\u00e0mica accelerada, fragmentada i excessivament centrada en la gesti\u00f3. Tanmateix, els textos que conformen aquest n\u00famero ens recorden una idea essencial: intervenir socialment no \u00e9s nom\u00e9s actuar, sin\u00f3 comprendre, sostenir i construir mirada col\u00b7lectiva. Veim que emergeix una reflexi\u00f3 compartida sobre la necessitat de recuperar espais per al pensament dins la pr\u00e0ctica professional. Pensar en les dades, en els territoris, en les relacions i tamb\u00e9 en els l\u00edmits de les institucions.<\/div>\n

      <\/p>\n

      Els grans reptes socials contemporanis no es poden abordar des de la improvisaci\u00f3 ni des de la suma d\u2019actuacions a\u00efllades. En massa ocasions, reclamam\u00a0coordinaci\u00f3 mentre continuam funcionant des de l\u00f2giques fragmentades, amb recursos que conviuen sense acabar de connectar-se o amb responsabilitats que es desplacen constantment d\u2019un nivell a un altre. Hem constru\u00eft sistemes molt administrats, per\u00f2 sovint poc cohesionats. Intentam donar resposta a problemes estructurals amb dispositius pensats sobretot per gestionar sobtades emerg\u00e8ncies i aix\u00f2 acaba erosionant la coher\u00e8ncia de les intervencions i la confian\u00e7a en la capacitat col\u00b7lectiva de sostenir-les en el temps.<\/div>\n

      <\/p>\n

      Aquest context connecta amb un altre dels grans debats socials actuals: la crisi de les cures. Les societats occidentals han constru\u00eft economies altament productives, per\u00f2 molt m\u00e9s febles a l\u2019hora de sostenir la vida quotidiana. L\u2019envelliment, la salut mental, la crian\u00e7a, la depend\u00e8ncia, la soledat no desitjada o la vulnerabilitat comunit\u00e0ria posen de manifest fins a quin punt les cures no poden continuar essent concebudes com una q\u00fcesti\u00f3 secund\u00e0ria o\u00a0 quasi invisible. Reivindicar el valor social de les cures \u00e9s tamb\u00e9 reivindicar una determinada manera d\u2019entendre la dignitat humana, la responsabilitat p\u00fablica i la cohesi\u00f3 social.<\/div>\n

      <\/p>\n

      La soledat i la desconnexi\u00f3 social, especialment visibles despr\u00e9s dels darrers anys d\u2019incertesa global, ja no es consideren \u00fanicament experi\u00e8ncies individuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 un problema de salut p\u00fablica, un indicador de fractura social i fins i tot un risc democr\u00e0tic. Aquesta fragilitat afecta especialment la gent major, les persones cuidadores, molts d’adolescents i tamb\u00e9 uns equips professionals cada vegada m\u00e9s desgastats. Perqu\u00e8 el problema de fons no \u00e9s nom\u00e9s la soledat individual, sin\u00f3 l\u2019erosi\u00f3 progressiva dels vincles socials i de les estructures comunit\u00e0ries que sostenen i agombolen la conviv\u00e8ncia.<\/div>\n

      <\/p>\n

      Aquest n\u00famero posa especialment en valor la import\u00e0ncia del vincle: el vincle amb el territori, amb els equips professionals, amb les xarxes comunit\u00e0ries i amb les persones destinat\u00e0ries de les pol\u00edtiques socials. I en aquest escenari, el cansament creixent dels equips professionals no es pot interpretar \u00fanicament com una q\u00fcesti\u00f3 organitzativa, sin\u00f3 com el reflex d\u2019unes estructures que sovint dificulten el temps de qualitat, la proximitat i la continu\u00eftat que requereix qualsevol intervenci\u00f3 significativa.<\/div>\n

      <\/p>\n

      Fins i tot en un moment marcat per l\u2019acceleraci\u00f3 tecnol\u00f2gica i la irrupci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, conv\u00e9 recordar que cap sistema no pot substituir completament all\u00f2 que continua essent essencial en la intervenci\u00f3 social: el suport hum\u00e0, la confian\u00e7a, l\u2019acompanyament i la capacitat d\u2019escolta.<\/div>\n

      <\/p>\n

      Aquest nou n\u00famero d\u2019Alimara<\/i>\u00a0neix, precisament, des d\u2019aquestes preguntes i aquestes inquietuds. No tant per oferir respostes tancades, sin\u00f3 per contribuir a una conversa i reflexi\u00f3 necess\u00e0ria sobre el futur de les cures, els vincles i la cohesi\u00f3 social, que avui ja no poden entendre\u2019s nom\u00e9s com una q\u00fcesti\u00f3 assistencial, sin\u00f3 com un element central de sostenibilitat democr\u00e0tica i de responsabilitat col\u00b7lectiva.<\/div>\n<\/div>\n\t\t<\/div>
      \"\"<\/div><\/div>

      Articles de la revista<\/span><\/h2>
      <\/div>\"Noves<\/div><\/a>

      Noves eines de sensibilitzaci\u00f3 sobre l\u2019edatisme: el cam\u00ed cap a les fam\u00edlies i les escoles<\/h4><\/a>11 de maig de 2026<\/span><\/small><\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>\"De<\/div><\/a>

      De la tutela a l’autonomia: model terap\u00e8utic, bones pr\u00e0ctiques i resultats<\/h4><\/a>11 de maig de 2026<\/span><\/small><\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>\"Quan<\/div><\/a>

      Quan la cultura no \u00e9s el problema: Microviol\u00e8ncies institucionals en la intervenci\u00f3 social<\/h4><\/a>11 de maig de 2026<\/span><\/small><\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>\"L’evid\u00e8ncia<\/div><\/a>

      L’evid\u00e8ncia de les dades per a la millora de l’acci\u00f3 social (II)<\/h4><\/a>11 de maig de 2026<\/span><\/small><\/div>
      <\/div><\/div><\/div>
      <\/div><\/div><\/div>